Jornades pedagògiques ACET.

4a edició de Jornades Pedagògiques
Associació Catalana d’Escoles de Teatre.

Barcelona. 26 i 27 de novembre 2022.
Horari: dissabte de 10h a 14h i de 15h a 19h – diumenge de 10h a 14h.
Lloc. Lazzigags, Escola d’Arts Escèniques – c/Vallespir, 32 (08014 Barcelona)

Inscripcions
50,00 € docents de les escoles de teatre de l’ACET
100,00 € docents d’altres escoles de teatre.
(20% de descompte per associats/ades a AADPC, TTP, APdC, APCC)

Aforament limitat, places per estricte ordre d’inscripció.

PRÀCTICA PEDAGÒGICA COL.LECTIVA I COL.LABORATIVA.
Innovació post-pandèmica i compromís sòcio-inter-disciplinar.

RATIONALE
Ens enlairem forts i amb determinació per continuar investigant, sense inici ni fi, amb el cos, la ment i l’esperit, un viatge aparentment caòtic, catastròfic i trans-personal que, finalment, convida a ordenar, re-estructurar, discriminar, etc. amb responsabilitat i fermesa. El/la pedagoga, igual que el/la performer o l’accionador/-a, actua com a portador/-a d’una visió tel·lúrica, acompanyant altres humans en la recerca de noves estructures anti-patriarcals, anti-paternalistes, anti-corset, i impulsant amb perseverança – pensant sempre en les noves generacions – una possible millora del context sociocultural d’avui.

PRELUDI
Material per reflexionar individualment abans de la trobada. El plaer del diàleg i l’intercanvi.
Dissabte 26 de novembre esmorzar/cafè col·lectiu.
10h. LLoc a concretar. Rebreu més informació uns dies abans de la trobada.

1- La humanitat com a família. Context post-pandèmic (social, polític, cultural, etc.) que està vivint el col·lectiu actualment.

2- Impacte de les noves tecnologies en el procés creatiu i cognitiu de l’individu i del col·lectiu. Complexitat i problemàtica relacional d’allò humà amb allò no humà.

3- Què valoro? Com utilitzo els propis recursos junt amb els recursos dels altres? Com els posem en pràctica performativa?. Tot són relacions. Del macro-caos al micro-ordre.

4- El poder de l’acció en la performance versus el poder personal.

5- La multi-articulació de l’acció dintre d’una àmplia diversitat de contextos. Necessitats de l’individu i del col·lectiu. Eix relacional. El jo/tu-tu/jo

6- Eix cognitiu. Pensament concret-abstracte. Arriscar-se a pensar d’una manera diferent a la imposada. Des de la llibertat i la desobediència madura.
Comunicació, visió i intuïció en l’acció performativa.

7- Eix privat/públic. Trànsit de la invisibilitat íntima personal (inconscient) a la visibilitat pública, social i compartida (conscient).

8- Eix de la creativitat individual i col·lectiva. L’intent del traspàs cognitiu basat en l’hàbit cap a una resposta cognitiva més eficient que s’expressa com a habilitat. D’allò familiar cap a allò desconegut.

9- Objectius clars en l’acció pedagògica-performativa sense oblidar la possibilitat del canvi i/o variació espontània en el curs de l’acció.

10- Servei (no servilisme) i entrega conscient. Responsabilitat i criteri pedagògic.

OBJECTIUS

– Motivar l’impuls d’una pràctica pedagògica col·lectiva i col·laborativa basada en l’associació amb altres humans, facilitant l’expressió lliure de les pròpies habilitats i comprenent que el poder està en l’acció, no en la l’apropiació protagònica-personal. Tot es fa entre tots/-es.

– Donar suport i acompanyament a les persones i a la pràctica amb el desenvolupament d’una crítica compromesa i un anàlisi rigorós, basats en l’observació, l’atenció eficient, la participació, la reflexió i el diàleg franc.

– Adquirir i integrar nous coneixements i eines de composició, originals i innovadores, originàries del món de la performance, la coreografia i la pràctica site-specific que altres artistes inter-disciplinars han documentat amb compromís i entrega.

– Desenvolupar i adaptar per cada grup la pràctica de partitures i mapes performatius que els docents puguin posar en acció amb les/els alumnes en el procés de composició col·laborativa.

– Comprendre que l’únic fixe és el canvi i la multiplicitat, cultivant la capacitat de modificar qualsevol estructura dintre de l’acció performativa.

– Identificar els moments «sorpresa», «accidentats» i les interferències quotidianes com a possible material d’un menú performatiu que està en constant fluxus creatiu.

– Veure’ns viure!

CONTINGUTS

Indicatiu i amb possible modificació segons desplegament grupal.

– La importància del «manifesto» – social, polític, artístic- per articular «polèmica» que ens serveixi com a estratègia per generar material performatiu. Desafiar l’hàbit. Deixar que les idees compartides es desenvolupin i s’expandeixin per, finalment, soltar-les.

– El rol de les dinàmiques del grup-específic en l’esdeveniment i l’acció artística. Objectivitat i l’acció per l’acció. El cos físic i l’imaginari performatiu juntament amb un ampli ventall de textos (no només escrits; possibles textos visuals i «textu(o)rals»

– L’art de la convivència quotidiana i plural, col·laboració inter-dependent i pràctica multi-disciplinar. Investigació del cos com a espiral associativa i xarxa intel·ligent en el procés creatiu. D’allò individual cap a allò col·lectiu i viceversa. Polaritats, no polaritzacions.

– Els objectes com obstacles. Tasques transformadores de l’espai.

– Relació cos-objecte-espai-text. Intenció localitzada. Treball quirúrgic.

– Site-specific (lloc específic). Exploració i reconeixement del lloc específic com a ressonador, com a un col·laborador més. Figura essencial des de l’inici del procés, junt amb la interacció/relació performer-espectador. L’espai horitzontal i la fusió amb el públic.

– Qui és qui? Composicions in-situ creades a temps real. El llampec presencial. Ritme i acció immediata.

– Post-anàlisi i procés d’edició.

METODOLOGIA

Aquesta és una proposta essencialment pràctica i col·laborativa.

El treball col·lectiu s’organitza al voltant d’unes eines i partitures pedagògico-performatives, originàries de diferents disciplines artístiques com són la performance, la coreografia o el site-specific, entre altres, oferint un element extra de flexibilitat i plasticitat que els docents podran transferir i adaptar creativa(ment) per l’alumnat. Partirem d’una base sòlida i estructurada per després obrir-la, desestructura-la i reestructurar-la entre tots i totes. Tothom/totdona tindrà l’oportunitat de consolidar i fer expansives les pròpies qualitats personals al servei de la convivència plural i col·lectiva, el lloc específic i la relació espectador-performer/alumne-docent, performer-espectador/docent-alumne. 

A CÀRREC DE

Cristina Liñán i Papasseit va iniciar l’estudi artístic i l´experimentació creativa a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida durant la seva adolescència. Sempre ha tingut un profund interès en explorar processos creatius originals i diferents, intentant emigrar del circuit-patró comercial institucional, oficial i administratiu, mirant de trobar altres opcions de cultura.

Als anys 90 es troba amb l’oportunitat de formar-se amb companyies com La fura dels Baus i artistes-creadors com en Marcel.lí Antúnez, entre altres, els quals l’inspiren a conèixer espais més transgressors i altres camins no-convencionals. Anglaterra i la República d’Irlanda es converteixen en la seva principal residència durant gairebé 20 anys. L´any 2002 finalitza els estudis universitaris en Teatre Experimental i Performance a Dartington College of Arts (UK).

Té especial interès en la col·laboració multi disciplinar, la improvisació i el treball site-specific. Sempre en espais horitzontals, no jeràrquics, on es difuminen les fronteres entre performer i espectador-observador-testimoni. Parteix d’estructures simples i concretes per després poder, juntament amb el públic-participants, obrir-les, desestructurar-les i reestructurar-les per tal que el material i el contingut es transformin contínuament en quelcom nou. Es considera força antienregistrament pels problemes que això pot generar amb l’autenticitat del treball. L’interessa el present. Composar a temps real i no guardar gairebé res.

L’any 2016, a la ciutat d´Olot, forma la companyia Imakoko Arts juntament amb Monika Medina. Presenten el seu treball en diferents espais com el Núria Social o el Cafè Art, i en altres ciutats com Barcelona i Girona. Des de l´any 2018 la Cristina està immersa en un procés llarg d’investigació pràctica i participativa sobre el moviment i el no-moviment en relació amb el so, el silenci, la paraula, l’espai, el públic i altres elements presents en el procés creatiu de composició. Explora els espais liminals, els espais entremig, l’espai que apareix entre el jo i l’altre, entre l´indígena i el foraster.

Va presentar la performance «Això no és un teràpia» al Núria Social i més tard al Cafè Art convidada per Rapsòdia Veus Literàries. L’any 2018 presenta «25 minuts» a Olot i Barcelona en col·laboració amb els músics Quim Altés i Anakí Sáez. Ambdues composicions, fruit d’aquesta investigació sobre el moviment i el no-moviment, ens conviden a veure i viure des de diferents perspectives, experimentant una vivència única i col·lectiva juntament amb els altres membres/participants del públic. Altres treballs inclouen: «GastroPerformance col·lectiva, ecològica i social» en col·laboració amb Duskin Drum i acefaliaelektra, «Banquet/Aplec Simbiofònic» (2019), caminada coreogràfica i col·lectiva Lleida-Santa Pau (2021), «The walk. The dance» i col·laboració amb artista visual Dolors Puigdemont a «Cossos» (2019), «Bosc de llum» (2020) i «El Jardí de les Semences» (2022).

Combina la docència creativa i l’educació en anglès.  Durant el curs 2020-2021 i aquest 2022-23 imparteix l’assignatura “Dramatúrgia no-convencional” als alumnes de segon any del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral a l’Escola «Aula de Teatre de Lleida». El curs passat va conduir un parell de cursos monogràfics sobre eines performatives i composició  als docents de l’Escola de Teatre de Girona «El Galliner» i també alguns tallers de creació performativa als alumnes d’ESO de diferents centres educatius dintre del programa d’activitats d’intercanvi internacional junt amb altres centres educatius d’Europa.