La nostra Gisela

29 octubre, 2021

acet

Fa pocs dies moltes de les persones vinculades a l’àmbit escènic ens vam assabentar que ens ha deixat la Gisela. Ens desmuntem, ens quedem glaçades, corpreses i, fins i tot, enrabiades per aquella trucada que aquestes darreres setmanes potser hem deixat passar, aquell “demà la truco” ens rosega el cor i ens qüestiona la fugacitat temporal de posposar les coses importants envers les urgents. És injust. Parlar amb la Gisela sempre ha estat important. Ara ja no podrem parlar més amb ella però sí que podem parlar d’ ella; recordar-la i compartir.

Aquestes línies pretenen retre un petit reconeixement a l’altra Gisela, la nostra, aquella que segurament la família i les amistats només entreveuen, som la professió, les altres escoles de teatre, les que agraïm totes les seves aportacions i ens planyem per no continuar tenint-la entre nosaltres.

En l’àmbit professional sentim que Gisela ets la del pas endavant, la teva excel·lència fa definir-te com una dona forta, una professional de referència que ha estat important per nosaltres, i que entre càstings, classes i reunions, sempre has anat un pas endavant.

Gisela, la lluitadora. Cal fer esment que has estat una peça clau per l’ ACET, sempre has lluitat pel desenvolupament i la consolidació de les escoles de teatre a Catalunya des de la teva generositat, saber fer i respecte. Durant gairebé 10 anys vam compartir reunions mensuals per aconseguir el que actualment és una realitat palesa i en ple auge al territori: la creació del Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècniques d’ Actuació Teatral, el títol oficial de la Generalitat per impartir estudis superiors d’alta qualitat i amb reconeixement professionalitzador. Formes part esencial d’aquesta fita aconseguida.

Gisela, la companya. Hem tingut l’ honor de ser companyes amb la Gisela, ens hem qüestionat plegades situacions pedagògiques, de gestió de centres educatius, normatives, plans d’ estudis, expedients d’alumnes, pràctiques d’ estudiants… Ens hem fet costat amb tot el que implica dirigir una escola. Hem fet cafès d’aquells que “arreglen” escoles de teatre, altres on compartim noms de bons docents, altres on ens animem mútuament davant de la frustració de no sortir-nos-en amb un aplicatiu concret del Departament d’ Educació. Moltes han estat les trucades de feina i , en totes, tu, Gisela mai t’oblidables d’ un «Com estàs?» o bé d’un «Com va tot» sincer.

Gisela, la ma estesa. En el nostre sector hi ha moltes persones a qui has donat un cop de mà. Gent que comença a fer-se un lloc, els primers anys de noves escoles, les iniciatives de noves companyies, les i els artistes amb nous projectes a qui desinteressadament has ajudat en els inicis. També als no tan joves, gent de la professió a qui ens has fet arribar oportunitats de feina i de col.laboracions. La teva generositat abasteix molts fronts i en tots t’ho agraïm i construïm a partir d’ aquí, dels teus consells i del teu tarannà.

Gisela, la «jefa». Qui et coneix sap que la teva manera de fer, la teva mirada intel·ligent, perspicaç i anticipada, sempre ha estat un referent. Encara que no ho volguessis, el teu lideratge natural, sense intromissió, i tota la teva experiència et feia saber llegir entre línies, és per tot això que et considerem «jefa». T’ estimem «jefa».

Cadascú de nosaltres de ben segur que té un epítet, una descripció afalagadora, a mode de sobrenom que resulta molt difícil de resumir en unes línies. Us convido a què la llista d’epítets pugui engrandir-se amb totes i cadascuna de les nostres experiències compartides, xerrades, somriures, mirades còmplices en fotogrames de la sèrie de no ficció que vam poder viure al seu costat.

Tot un plaer, Gisela. Moltes gràcies!