{"id":2019,"date":"2020-03-27T01:07:49","date_gmt":"2020-03-27T01:07:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.escolesteatre.org\/?p=2019"},"modified":"2022-11-08T22:33:45","modified_gmt":"2022-11-08T22:33:45","slug":"dia-mundial-del-teatre-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/dia-mundial-del-teatre-3\/","title":{"rendered":"DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2020"},"content":{"rendered":"\n

Mentre esperem …. us desitgem un FELI\u00c7 DIA MUNDIAL DEL TEATRE <\/strong>i que la vida torni a omplir de seguida les aules de les nostres escoles i les platees dels nostres teatres!<\/p>\n\n\n\n

I mentre esperem….  us compartim el missatge d’aquest any, a c\u00e0rreg de SHAHID NADEEM. Principal dramaturg de Pakistan i director del Teatre Ajoka.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

(text original en angl\u00e8s, traducci\u00f3 al catal\u00e0 de Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida)<\/em><\/p>\n\n\n\n

El Teatre com a santuari<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00c9s un gran honor per a mi escriure el missatge del Dia Mundial del Teatre 2020. \u00c9s un sentiment humil, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una sensaci\u00f3 emocionant que el teatre pakistan\u00e8s i el mateix Pakistan hagin estat reconeguts per l\u2019Institut Internacional del Teatre, l’ens mundial de teatre m\u00e9s influent i representatiu dels nostres temps. Aquest honor \u00e9s tamb\u00e9 un homenatge a Madeeha Gauhar, icona del teatre i fundador del Teatre Ajoka, tamb\u00e9 el meu company de vida, que va morir fa dos anys.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

L\u2019equip de l’Ajoka ha recorregut un llarg i dur cam\u00ed literalment del carrer al teatre. Per\u00f2 aquesta \u00e9s tamb\u00e9 la hist\u00f2ria de molts grups de teatre, n’estic segur. Mai no \u00e9s una navegaci\u00f3 f\u00e0cil ni suau.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Sempre \u00e9s una lluita.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vinc d\u2019un pa\u00eds predominantment musulm\u00e0, que ha vist diverses dictadures militars, l\u2019horrible atac d\u2019extrems religiosos i tres guerres amb l\u2019\u00cdndia ve\u00efna, amb qui compartim milers d\u2019anys d\u2019hist\u00f2ria i patrimoni. Avui dia encara vivim amb por d\u2019una guerra real amb el nostre ve\u00ed bess\u00f3, fins i tot una guerra nuclear, ja que els dos pa\u00efsos tenen armes nuclears.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De vegades diem en broma “els mals moments s\u00f3n un bon moment per al teatre”. No hi ha cap mena de desafiaments a afrontar, contradiccions a exposar i statu quo a subvertir. El meu grup de teatre Ajoka i jo fa m\u00e9s de 36 anys que caminem per aquesta zona. De fet, \u00e9s com ser a la corda fluixa: mantenir l\u2019equilibri entre l\u2019entreteniment i l\u2019educaci\u00f3, entre buscar i aprendre del passat i prepararse per al futur, entre expressi\u00f3 lliure creativa i espectacles aventurers amb discurs, entre teatre socialment cr\u00edtic i econ\u00f2micament viable, entre arribar a les masses i ser avantguardista. Es pot dir que un creador de teatre ha de ser un bruixot, un mag.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Al Pakistan, hi ha una divisi\u00f3 clara entre all\u00f2 sagrat i all\u00f2 prof\u00e0. Per a all\u00f2 prof\u00e0, no hi ha lloc per als interrogatoris religiosos, mentre que per al que \u00e9s sagrat, no hi ha possibilitat de debat obert ni idees noves. De fet, els sectors conservadors consideren l’art i la cultura fora de l\u00edmits per als seus “rituals sagrats”. Per tant, el terreny de joc dels artistes d’escena ha estat com una cursa d’obstacles. Primer han de demostrar les seues credencials com a bons musulmans i ciutadans complaents i, a m\u00e9s, intentar establir que la dansa, la m\u00fasica i el teatre estan “permeses” a l’Islam. Per tant, un gran nombre de musulmans observants s’han mostrat reticents a adoptar les arts esc\u00e8niques, tot i que els elements de la dansa, la m\u00fasica i el teatre estan incrustats en la seua vida quotidiana. I despr\u00e9s ens vam topar amb una subcultura que tenia el potencial de portar sagrat i prof\u00e0 al mateix escenari.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Durant el domini militar al Pakistan a la d\u00e8cada de 1980, la companyia Ajoka va ser creada per un grup de joves artistes que van desafiar la dictadura mitjan\u00e7ant un teatre de dissid\u00e8ncia social i pol\u00edticament agosarat. Van descobrir que els seus sentiments, la seua ira, la seua ang\u00fania, havien estat sorprenentment expressats per un bard suf\u00ed, que va viure fa uns 300 anys, el gran poeta Bulleh Shah. Ajoka va pensar que podia fer declaracions pol\u00edticament explosives a trav\u00e9s de la seua poesia, tot desafiant una autoritat pol\u00edtica corrupta i un gran ordre religi\u00f3s. Les autoritats ens podrien prohibir o desterrar a nosaltres, per\u00f2 no al venerat i popular poeta suf\u00ed Bulleh Shah. Vam descobrir que la seua vida va ser tan dram\u00e0tica i radical com la seua poesia, cosa que li havia valgut la f\u00e0tua i el desterrament. Despr\u00e9s vaig escriure Bulha, una obra de teatre sobre la vida i la lluita de Bulleh Shah. Bulha, com es refereix amorosament a les masses de tot el sud d\u2019\u00c0sia, provenia d\u2019una tradici\u00f3 dels poetes punjabi suf\u00eds que desafiaven sense por l\u2019autoritat dels emperadors i dels demagogs clericals, a trav\u00e9s de la poesia i la seua pr\u00e0ctica. Van escriure en l’idioma de la gent i sobre les aspiracions de les masses. En m\u00fasica i dansa, van trobar els camins per aconseguir una associaci\u00f3 directa entre l’\u00e9sser hum\u00e0 i D\u00e9u, tot obviant amb menyspreu, els intermediaris religiosos explotadors. Van desafiar les divisions de g\u00e8nere i classe i van mirar al planeta amb meravella, com a manifestaci\u00f3 del Totpoder\u00f3s. L’Arts Council de Lahore va rebutjar el gui\u00f3 en considerar que no es tractava d’una obra de teatre, sin\u00f3 simplement d’una biografia. Tanmateix, quan l\u2019obra es va representar en un espai alternatiu, a l\u2019Institut Goethe, el p\u00fablic va veure, comprendre i apreciar el simbolisme de la vida i la poesia del poeta del poble. S’identificaven plenament amb la seua vida i el seu temps i veien els paral\u00b7lelismes amb les seues pr\u00f2pies vides i temps.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aquell dia l’any 2001, va n\u00e9ixer un nou tipus de teatre. La m\u00fasica Qawwali devocional, el ball del suf\u00ed Dhamal i la recitaci\u00f3 inspiradora de poesia, fins i tot el cantant de Zikir meditatiu, van esdevenir parts de l’obra. Un grup de sikhs que eren a la ciutat per assistir a una confer\u00e8ncia de Punjabi i havien aparegut per veure l’obra, van envair l’escenari al final, abra\u00e7ant i besant els int\u00e8rprets i plorant. Van compartir l’escenari per primera vegada amb els punjabis musulmans despr\u00e9s de la divisi\u00f3 de l’\u00cdndia el 1947, que havia donat com a resultat la partici\u00f3 del Punjab entre dos estats. Bulleh Shah els era tan estimat com als punjabis musulmans; perqu\u00e8 els suf\u00eds transcendeixen les divisions religioses o comunit\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A aquesta memorable estrena la va seguir l\u2019odissea \u00edndia de Bulleh Shah. Primer, una gira pionera per la part de l\u2019\u00cdndia del Punjab, Bulha es va representar per tot el llarg i ample del pa\u00eds, fins i tot en els moments de tensions m\u00e9s greus entre els dos estats i en llocs on el p\u00fablic no coneixia ni una sola paraula de punjabi, per\u00f2 els encantava cada moment de la pe\u00e7a. Mentre les portes per al di\u00e0leg pol\u00edtic i la diplom\u00e0cia es tancaven, les portes de les sales del teatre i el cor del p\u00fablic indi continuaven obertes. Durant la gira Ajoka pel Punjab indi el 2004, despr\u00e9s d’una actuaci\u00f3 amb molt bona acollida per un p\u00fablic rural de milers de persones, un anci\u00e0 va adre\u00e7ar-se a l’actor que feia el paper del gran suf\u00ed. El vell anava acompanyat d\u2019un jove. “El meu n\u00e9t est\u00e0 molt malament; si us plau, li aniria b\u00e9 una benedicci\u00f3.” L’actor es va sincerar i va dir: “Babaji, jo no s\u00f3c Bulleh Shah, nom\u00e9s s\u00f3c un actor que interpreta aquest paper”. El vell va comen\u00e7ar a plorar i li va dir: “Si us plau, bene\u00efu el meu n\u00e9t, s\u00e9 que es recuperar\u00e0, si ho feu.” Li vam suggerir a l\u2019actor que li conced\u00eds al vell el seu desig. L’actor va fer una benedicci\u00f3 sobre el jove. El vell va quedar satisfet. Abans de marxar, va dir aquestes paraules: “Fill, no ets actor, ets una reencarnaci\u00f3 de Bulleh Shah, el seu avatar”. De sobte, va n\u00e9ixer un nou concepte d\u2019actuaci\u00f3, de teatre, on l\u2019actor es converteix en la reencarnaci\u00f3 del personatge que est\u00e0 retratant.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

En els 18 anys de gira amb Bulha, hem notat una resposta similar per part del p\u00fablic aparentment no iniciat, per a qui la representaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una experi\u00e8ncia entretinguda o estimulant intel\u00b7lectualment, sin\u00f3 una trobada espiritual que commou l’\u00e0nima. De fet, l’actor que va interpretar el paper del mestre suf\u00ed Bulleh Shah, va estar tan profundament influenciat per l’experi\u00e8ncia que ell mateix es va convertir en poeta suf\u00ed i, des de llavors, ha publicat dues col\u00b7leccions de poemes. Els int\u00e8rprets implicats en la producci\u00f3 expliquen que quan comen\u00e7a la representaci\u00f3 senten que l\u2019esperit de Bulleh Shah es troba entre ells i que l\u2019escenari sembla haver estat elevat a un pla superior. Un estudi\u00f3s indi que va escriure sobre l’obra va titular l’article aix\u00ed \u201cQuan el teatre esdev\u00e9 un santuari.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

S\u00f3c una persona laica i el meu inter\u00e8s pel sufisme \u00e9s principalment cultural. M\u2019interessen m\u00e9s els aspectes performatius i art\u00edstics dels poetes punjabi suf\u00eds, per\u00f2 el meu p\u00fablic, que potser no \u00e9s extremista o intolerant, pot tenir creences religioses sinceres. Explorar hist\u00f2ries com la de Bulleh Shah -i n\u2019hi ha tantes en totes les cultures- pot convertir-se en un pont entre nosaltres, els creadors de teatre i un p\u00fablic poc reconegut per\u00f2 entusiasta. Junts podem descobrir les dimensions espirituals del teatre i construir ponts entre el passat i el present, i donar lloc a un futur que \u00e9s el dest\u00ed de totes les comunitats; creients i no creients, actors i vells i els seus n\u00e9ts.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El motiu pel qual comparteixo la hist\u00f2ria de Bulleh Shah i la nostra exploraci\u00f3 d\u2019una esp\u00e8cie de teatre sufi \u00e9s que, mentre actuem a l\u2019escenari, de vegades ens deixem portar per la nostra filosofia del teatre, el nostre paper com a protagonistes del canvi social i, per fer-ho, deixem enrere molta gent. En el nostre comprom\u00eds amb els reptes del present, ens privem de les possibilitats d\u2019una experi\u00e8ncia espiritual profundament commovedora que el teatre pot proporcionar. En el m\u00f3n actual, on la intoler\u00e0ncia, l\u2019odi i la viol\u00e8ncia augmenten cada vegada m\u00e9s, les nacions semblen estar enfrontades contra altres nacions, els creients lluiten contra altres creients i les comunitats etziben odi contra altres comunitats; i entretant els infants moren de malnutrici\u00f3 i les mares, durant el part per la manca de cures m\u00e8diques oportunes, i van florint idees d\u2019odi. El nostre planeta s\u2019enfonsa m\u00e9s i m\u00e9s profundament en una cat\u00e0strofe clim\u00e0tica i ja es poden sentir les pulsacions dels cavalls dels Quatre Cavallers de l\u2019Apocalipsi. Hem de reomplir la nostra for\u00e7a espiritual; hem de lluitar contra l\u2019apatia, la letargia, el pessimisme, l\u2019avar\u00edcia i el menyspreu del m\u00f3n on vivim, del planeta on vivim. El teatre t\u00e9 un paper, un paper noble, per dinamitzar i mobilitzar la humanitat per aixecar-se del seu descens a l’abisme. El teatre pot erigir l\u2019escenari, l\u2019espai de la representaci\u00f3, en alguna cosa sagrada.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Al sud d’\u00c0sia, els artistes toquen amb veneraci\u00f3 el terra de l’escenari abans de trepitjar-lo, una tradici\u00f3 antiga de quan all\u00f2 espiritual i cultural s’entrella\u00e7aven. \u00c9s hora de recuperar aquella relaci\u00f3 simbi\u00f2tica entre l\u2019artista i el p\u00fablic, el passat i el futur. El fet teatral pot ser un acte sagrat i les actrius i els actors poden convertir-se en els avatars dels papers que exerceixen. El teatre eleva l\u2019art d\u2019actuar a un pla espiritual m\u00e9s alt. El teatre t\u00e9 el potencial d\u2019esdevenir un santuari i el santuari un espai d\u2019actuaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mentre esperem …. us desitgem un FELI\u00c7 DIA MUNDIAL DEL TEATRE\u00a0i que la vida torni a omplir de seguida les aules de les nostres escoles i les platees dels nostres teatres!<\/p>\n

I mentre esperem….\u00a0 us compartim el missatge d’aquest any, a c\u00e0rreg de SHAHID NADEEM. Principal dramaturg de Pakistan i director del Teatre Ajoka.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2020,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-2019","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2019","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2019"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2660,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2019\/revisions\/2660"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}