{"id":1418,"date":"2017-03-26T17:54:39","date_gmt":"2017-03-26T17:54:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.escolesteatre.org\/?p=1418"},"modified":"2022-11-08T23:16:28","modified_gmt":"2022-11-08T23:16:28","slug":"missatge-del-dia-mundial-del-teatre-2017","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/missatge-del-dia-mundial-del-teatre-2017\/","title":{"rendered":"Missatge del Dia Mundial del Teatre 2017"},"content":{"rendered":"\n

L’ACET s’uneix al actes de celebraci\u00f3 del Dia Mundial del Teatre<\/strong><\/a> 2017 compartint el manifest internacional que enguany ha redactat l’actriu francesa Isabelle Huppert.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Vet aqu\u00ed que ja fa 55 anys que per primavera es du a terme el Dia Mundial del Teatre.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Un dia; \u00e9s a dir 24 hores que comencen pel teatre No i el Bunraku, que passen per l\u2019\u00f2pera de Pequin i el Kathakali, romanen entre Gr\u00e8cia i Escandin\u00e0via, d\u2019\u00c8squil a Ibsen, de S\u00f2focles a Strindberg, entre Anglaterra i It\u00e0lia, de Sarah Kane a Pirandello, i tamb\u00e9 a Fran\u00e7a entre d\u2019altres, on som, i on Par\u00eds \u00e9s, malgrat tot, la ciutat que m\u00e9s companyies estrangeres acull.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tot seguit les nostres 24 hores ens menen de Fran\u00e7a a R\u00fassia, de Racine i Moli\u00e8re a Tx\u00e8khov, i creuen l\u2019Atl\u00e0ntic per acabar en un campus californi\u00e0, on uns joves reinventen probablement el teatre. Perqu\u00e8 el teatre sempre reneix de les seves cendres. Nom\u00e9s est\u00e0 fet de convencions que sempre hem de desmuntar. \u00c9s aix\u00ed que es mant\u00e9 viu.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El teatre t\u00e9 una vida trepidant que desafia l\u2019espai i el temps. Les obres m\u00e9s contempor\u00e0nies s\u2019alimenten dels segles passats, els repertoris m\u00e9s cl\u00e0ssics es tornen moderns cada vegada que els muntem de bell nou.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Un Dia Mundial del Teatre, no \u00e9s evidentment un dia qualsevol en les nostres vides quotidianes. Fa reviure un immens espai-temps i, per evocar l\u2019espai-temps, voldria donar veu a un dramaturg franc\u00e8s, tan genial com discret, Jean Tardieu. Diu aix\u00ed: \u201cSobre l\u2019espai, ens pregunta quin \u00e9s el cam\u00ed m\u00e9s llarg d\u2019un punt a l\u2019altre\u2026 pel temps, ens suggereix mesurar en d\u00e8cimes de segon el temps que es triga a per pronunciar el mot eternitat. Sobre l\u2019espai-temps tamb\u00e9 diu: \u201cFixeu amb la vostra ment, abans d\u2019adormir-vos, dos punts qualsevols de l\u2019espai i calculeu el temps necessari, en somnis, per anar de l\u2019un a l\u2019altre.\u201d \u00c9s la paraula somni la que m\u00e9s recordo. Sembla que Jean Tardieu s\u2019ha trobat amb Bob Wilson.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 podem resumir el nostre Dia Mundial del Teatre recordant Samuel Beckett, que fa dir a la Winnie, amb el seu estil expeditiu. \u201cOh, quin bon dia haur\u00e0 estat\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Pensant en aquest missatge que m\u2019han fet l\u2019honor de demanar-me, he recordat tots aquests somnis de totes aquestes escenes. Aix\u00ed, no arribo tota sola a aquesta sala de la UNESCO. Tots els personatges que he interpretat a l\u2019escenari em fan companyia, papers que et penses que deixes quan s\u2019ha acabat, per\u00f2 que tenen dins teu una vida subterr\u00e0nia, a punt per ajudar o destruir els papers que vindran despr\u00e9s: Fedra, Araminta, Orlando, Hedda Gabler, Medea, Merteuil, Blanche Dubois\u2026<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 m\u2019acompanyen tots els personatges que he estimat i aplaudit com a espectadora, i ara s\u00f3c part del m\u00f3n sencer. S\u00f3c grega, africana, s\u00edria, veneciana, russa, brasilera, persa, romanesa, japonesa, marsellesa, nova-yorkina, filipina, argentina, noruega, coreana, alemanya, austr\u00edaca, anglesa, del m\u00f3n sencer de veritat. La mundialitzaci\u00f3 de veritat, \u00e9s aqu\u00ed.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El 1964, en motiu del Dia Mundial del Teatre, Laurence Olivier va anunciar que despr\u00e9s de m\u00e9s d\u2019un segle de lluita, per fi havien creat un teatre nacional al Regne Unit, que ell, immediatament volia que fos un teatre internacional, si m\u00e9s no pel seu repertori. Sabia que Shakespeare pertanyia a tothom, a tot el m\u00f3n.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Em va agradar saber que el primer missatge d\u2019aquest Dia el 1962 va ser confiat a Jean Cocteau, assenyalat com l\u2019autor, ja se sap, d\u2019 \u201cUna volta al m\u00f3n en 80 dies\u201d. Jo he fet la meva volta al m\u00f3n de manera diferent, en 80 espectacles i 80 pel\u00b7l\u00edcules. Parlo tamb\u00e9 de pel\u00b7l\u00edcules perqu\u00e8 no trobo cap difer\u00e8ncia entre actuar al teatre i actuar al cinema, una afirmaci\u00f3 que sorpr\u00e8n cada vegada que la dic, per\u00f2 \u00e9s veritat, \u00e9s aix\u00ed. Cap difer\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Parlant aqu\u00ed no s\u00f3c jo mateixa, no s\u00f3c una actriu, nom\u00e9s s\u00f3c una de tantes persones gr\u00e0cies a les quals el teatre segueix existint. \u00c9s una mica el nostre deure. I la nostra necessitat: Com dir-ho?: Nosaltres no fem que el teatre existeixi sin\u00f3 que \u00e9s gr\u00e0cies al teatre que nosaltres existim. El teatre \u00e9s molt fort, resisteix, sobreviu a tot, a les guerres, a la censura, a les pen\u00faries. N\u2019hi ha prou de dir \u00abl\u2019escenari \u00e9s un espai buit en una \u00e8poca indeterminada\u00bb i posar-hi un actor. O una actriu. Qu\u00e8 far\u00e0? Qu\u00e8 dir\u00e0? Parlaran?<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El p\u00fablic espera, ho sabr\u00e0, el p\u00fablic sense el qual no hi ha teatre, no ho oblidem mai. Una persona en el p\u00fablic, \u00e9s un p\u00fablic. Esperem que no hi hagi massa cadires buides, per\u00f2! Excepte amb Ionesco\u2026 Al final d\u2019una de les seves obres la Vella diu: \u201c S\u00ed, s\u00ed! Morim en plena gl\u00f2ria\u2026 morim per entrar a la llegenda\u2026 Si m\u00e9s no, tindrem el nostre carrer\u2026\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Ara fa 55 anys que existeix el Dia Mundial del Teatre. En 55 anys s\u00f3c la vuitena dona a qui s\u2019ha demanat de pronunciar un missatge. Vaja, no s\u00e9 si la paraula missatge \u00e9s apropiada. Els meus predecessors (el mascul\u00ed s\u2019imposa) parlen, referint-se al teatre, d\u2019imaginaci\u00f3, de llibertat, dels or\u00edgens, van evocar la multiculturalitat, la bellesa, les preguntes sense resposta\u2026<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El 2013, nom\u00e9s fa 4 anys, Dario Fo va dir: \u201cl\u2019\u00fanica soluci\u00f3 a la crisi, \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una gran ca\u00e7a de bruixes contra nosaltres, sobretot contra els joves que volen aprendre l\u2019art del teatre: aix\u00ed naixer\u00e0 una nova di\u00e0spora d\u2019actors, que segurament trauran d\u2019aquest entrebanc uns beneficis inimaginables per a una nova representaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cEls beneficis inimaginables\u201d; aqu\u00ed tenim un bon reclam digne de figurar en un programa pol\u00edtic, oi? At\u00e8s que s\u00f3c a Par\u00eds poc abans d\u2019unes eleccions presidencials, suggereixo als que semblen tenir ganes de governar-nos de considerar els \u201cbeneficis inimaginables\u201d que aporta el teatre. Per\u00f2 sense ca\u00e7a de bruixes.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El teatre per mi, \u00e9s l\u2019altre, \u00e9s el di\u00e0leg, \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019odi. L\u2019amistat entre els pobles, no s\u00e9 massa qu\u00e8 vol dir, per\u00f2 crec en la comunitat, en l\u2019amistat dels espectadors i dels actors, en la uni\u00f3 de tots els que el teatre reuneix, els que escriuen, els que el tradueixen, els que hi posen llum, els que el vesteixen, els que el decoren, els que l\u2019interpreten, els que el fan, els que hi van.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El teatre ens protegeix, ens abriga, \u2026 Crec que ens estima\u2026 tant com nosaltres l\u2019estimem\u2026<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Recordo un vell regidor fet a l\u2019antiga que, abans d\u2019aixecar el tel\u00f3, entre bastidors, deia cada nit amb veu ferma: \u201cPlace au th\u00e9atre!\u201d,<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aquesta ser\u00e0 l\u2019\u00faltima paraula. Gr\u00e0cies.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Autora: Isabelle Huppert<\/strong><\/a>, actriu francesa que ha protagonitzat m\u00e9s de 100 pel.l\u00edcules, obres de teatroe i produccions televisives des del seu debut l’any 1971. \u00c9s a m\u00e9s a m\u00e9s la int\u00e8rpret m\u00e9s nominada al Premi Moli\u00e8re, amb 7 nominacions. Ha estat nominada en 16 ocasions al Premi C\u00e9sar, el m\u00e0xim guard\u00f3 del cinema franc\u00e8s, que ha obtingut en dues ocasions: el 1995 per \u201cLa Ceremonie\u201d i el 2016 per \u201cElle\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’ACET s’uneix al actes de celebraci\u00f3 del Dia Mundial del Teatre 2017 compartint el manifest internacional que enguany ha redactat l’actriu francesa Isabelle Huppert.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1419,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-1418","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1418"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2750,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1418\/revisions\/2750"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}