Soc un actor conegut principalment pel cinema, per\u00f2 les meves arrels estan estretament lligades al teatre. Vaig ser membre del Wooster Group des del 1977 fins al 2003, per\u00edode en qu\u00e8 vaig crear i interpretar obres originals a The Performing Garage, a Nova York, i vaig fer gires arreu del m\u00f3n. Tamb\u00e9 he treballat amb Richard Foreman, Robert Wilson i Romeo Castellucci. Ara soc el director art\u00edstic de la Biennal de teatre de Ven\u00e8cia. Aquest nomenament, els esdeveniments mundials i el meu desig de tornar al m\u00f3n del teatre han enfortit la meva ferma convicci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia i la for\u00e7a positiva \u00faniques del teatre.<\/p>\n\n\n\n
Quan vaig comen\u00e7ar a The Wooster Group, una companyia de teatre amb seu a Nova York, sovint ten\u00edem molt poc p\u00fablic en algunes de les funcions al nostre teatre. Sol\u00edem tenir una norma: si hi havia m\u00e9s actors que persones al p\u00fablic, pod\u00edem optar per cancel\u00b7lar la funci\u00f3. No ho vam fer mai, per\u00f2. Molts dels membres de la companyia no havien rebut formaci\u00f3 teatral, eren persones de diferents disciplines que es trobaven per fer teatre; per tant, all\u00f2 de \u00abl\u2019espectacle ha de continuar\u00bb no era realment el nostre lema, per\u00f2 sent\u00edem l\u2019obligaci\u00f3 de mantenir el nostre comprom\u00eds amb el p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n
Sovint assaj\u00e0vem durant el dia i al vespre mostr\u00e0vem la feina feta com una obra en proc\u00e9s de creaci\u00f3. De vegades pass\u00e0vem anys treballant en un mateix espectacle i viv\u00edem de les gires que f\u00e8iem amb espectacles anteriors. Treballar durant anys en una mateixa obra sovint m’avorria i trobava que els assajos eren una mica esgotadors, per\u00f2 aquestes mostres de la feina que est\u00e0vem fent sempre eren emocionants, tot i que el p\u00fablic redu\u00eft fos un veredicte condemnatori sobre el nivell d’inter\u00e8s en all\u00f2 que f\u00e8iem. Aix\u00f2 em va fer adonar que, per molt poca gent que hi hagu\u00e9s, el p\u00fablic com a testimoni donava sentit i vida al teatre.<\/p>\n\n\n\n
Com diu el cartell d’una sala de jocs: \u00abHAS D’ESTAR PRESENT PER GUANYAR.\u00bb L’experi\u00e8ncia compartida en temps real d’un acte de creaci\u00f3, que pot tenir un gui\u00f3 i un decorat, per\u00f2 que sempre \u00e9s diferent, \u00e9s sens dubte el punt fort m\u00e9s evident del teatre. Des del punt de vista social i pol\u00edtic, el teatre mai no ha estat tan important i vital per comprendre qui som i com \u00e9s el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
La veritat que ning\u00fa no vol veure s\u00f3n les noves tecnologies i les xarxes socials, que prometen connectar les persones, per\u00f2 que, de fet, les han separat i a\u00efllat les unes de les altres. Faig servir l’ordinador cada dia, tot i que no tinc cap compte a les xarxes socials; fins i tot m’he cercat al Google com a actor i tamb\u00e9
he consultat la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per obtenir informaci\u00f3. Per\u00f2 cal ser cec per no adonar-se que el contacte hum\u00e0 corre el risc de ser substitu\u00eft per les relacions amb dispositius. Tot i que algunes tecnologies poden ser \u00fatils, el problema de no saber qui hi ha a l’altre extrem del cercle de comunicaci\u00f3 \u00e9s profund i contribueix a una crisi de la veritat i la realitat. Malgrat que internet pot suscitar preguntes, molt poques vegades arriba a transmetre la sensaci\u00f3 de sorpresa que crea el teatre. Una sorpresa basada en l’atenci\u00f3, la implicaci\u00f3 i una comunitat espont\u00e0nia de les persones que participen en un cercle d’acci\u00f3 i
resposta.<\/p>\n\n\n\n
Com a actor i creador de teatre, continuo creient en la for\u00e7a del teatre. En un m\u00f3n que sembla cada cop m\u00e9s divisori, controlador i violent, el nostre repte com a creadors de teatre \u00e9s evitar la corrupci\u00f3 del teatre com una simple empresa comercial dedicada a l’entreteniment mitjan\u00e7ant la distracci\u00f3 o com
a conservador institucional de les tradicions; hem de fomentar la seva for\u00e7a per connectar pobles, comunitats, cultures i, sobretot, per q\u00fcestionar cap a on anem.<\/p>\n\n\n\n
El veritable teatre consisteix a q\u00fcestionar la nostra manera de pensar i a animar-nos a imaginar all\u00f2 a qu\u00e8 aspirem. Som animals socials, dissenyats biol\u00f2gicament per interactuar amb el m\u00f3n. Cada \u00f2rgan sensorial \u00e9s una porta d’entrada per trobar-nos i, a trav\u00e9s d’aquesta trobada, assolim una definici\u00f3 m\u00e9s precisa de qui som. A trav\u00e9s de la narraci\u00f3, l’est\u00e8tica, el llenguatge, el moviment i l’escenografia, el teatre, com a
forma d’art integral, pot fer-nos veure com era, com \u00e9s i com podria ser el nostre m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
Missatge per al Dia Mundial del Teatre 2026, 27 de mar\u00e7.<\/p>\n\n\n\n
Escrit per Willem Dafoe, EUA<\/strong> Soc un actor conegut principalment pel cinema, per\u00f2 les meves arrels estan estretament lligades al teatre. Vaig ser membre del Wooster Group des del 1977 fins al 2003, per\u00edode en qu\u00e8 vaig crear i interpretar obres originals a The Performing Garage, a Nova York, i vaig fer gires arreu del m\u00f3n. Tamb\u00e9 he treballat amb Richard Foreman, Robert Wilson iVull saber m\u00e9s! +<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3420,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-3418","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3418"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3427,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3418\/revisions\/3427"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Traducci\u00f3 realitzada per: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"