Des de l\u2019any 1961 se celebra el Dia Mundial del Teatre per posar en valor la import\u00e0ncia de les arts esc\u00e8niques. <\/p>\n\n\n\n
Cada any, l’International Theatre Institute\u00a0convida una figura important del m\u00f3n de les arts esc\u00e8niques a escriure un missatge amb motiu del Dia Mundial del Teatre en qu\u00e8 comparteixi les seves reflexions sobre el teatre i la cultura de la pau. Enguany, el missatge l\u2019ha fet l\u2019escriptor i dramaturg noruec John Fosse.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Aqu\u00ed us el compartim. Traducci\u00f3 al catal\u00e0 a c\u00e8rrec d’Ariana Silvan, coordinadora pedag\u00f2gica de Lazzigags Escola d\u2019Arts Esc\u00e8niques.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Art \u00e9s la Pau de Jon Fosse<\/strong> Per\u00f2 encara que tots som diferents els uns dels altres, tamb\u00e9 som semblants. Les persones de cada part del m\u00f3n s\u00f3n fonamentalment similars, no importa quina llengua parlem, quin color de pell tenim, quin color de cabell tenim.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 potser \u00e9s una mena de paradoxa: que siguem completament semblants i totalment diferents alhora. Potser una persona \u00e9s intr\u00ednsecament paradoxal, en el nostre pont entre el cos i l’\u00e0nima, abastem tant l’exist\u00e8ncia m\u00e9s terrenal i tangible com alguna cosa que transcendeix aquests l\u00edmits materials i terrenals.<\/p>\n\n\n\n L’art, el bon art, aconsegueix de manera meravellosa combinar l’absolutament \u00fanic amb l’universal. Ens permet entendre el que \u00e9s diferent \u2014podries dir el que \u00e9s estranger\u2014 com a universal. En fer-ho aix\u00ed l’art trenca les barreres entre les lleng\u00fces, les regions geogr\u00e0fiques, els pa\u00efsos. No nom\u00e9s reuneix les qualitats individuals de cadasc\u00fa sin\u00f3 tamb\u00e9, en un altre sentit, les caracter\u00edstiques individuals de cada grup de persones, per exemple, de cada naci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n L’art no ho fa aplanant les difer\u00e8ncies i fent que tot sigui igual, sin\u00f3 al contrari, mostrant-nos el que \u00e9s diferent de nosaltres, el que \u00e9s estrany o ali\u00e8. Tot bon art cont\u00e9 precisament aix\u00f2: alguna cosa alien\u00edgena, alguna cosa que no podem entendre completament i, alhora, s\u00ed que entenem, d’alguna manera. Cont\u00e9 un misteri, per dir-ho aix\u00ed, alguna cosa que ens fascina i, per tant, ens empeny m\u00e9s enll\u00e0 dels nostres l\u00edmits i, en fer-ho, crea la transcend\u00e8ncia que tot art ha de contenir en si mateix per portar-nos cap a ella.<\/p>\n\n\n\n No conec cap millor manera de reunir els oposats. Aquest \u00e9s l’enfocament invers dels conflictes violents que veiem amb massa freq\u00fc\u00e8ncia en el m\u00f3n, els quals es lliuren a la temptaci\u00f3 destructiva d’aniquilar tot all\u00f2 estranger, tot all\u00f2 \u00fanic i diferent, sovint fent servir les invencions m\u00e9s inhumanes que la tecnologia ha posat al nostre abast. Hi ha terrorisme al m\u00f3n. Hi ha guerra perqu\u00e8 les persones tamb\u00e9 tenen una part animal, impulsada per l’instint de veure l’altre, l’estranger, com una amena\u00e7a a la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia en lloc de com un misteri fascinant.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed \u00e9s com la singularitat, les difer\u00e8ncies que tots podem veure desapareixen, deixant enrere una uniformitat col\u00b7lectiva on qualsevol cosa diferent \u00e9s una amena\u00e7a que cal erradicar. El que es veu des de fora com una difer\u00e8ncia, per exemple en la religi\u00f3 o la ideologia pol\u00edtica, es converteix en alguna cosa que cal derrotar i destruir.<\/p>\n\n\n\n La guerra \u00e9s la batalla contra all\u00f2 que hi ha en el fons de tots nosaltres, alguna cosa \u00fanica, i tamb\u00e9 \u00e9s una batalla contra l’art, contra el que hi ha al fons de tot l’art.<\/p>\n\n\n\n He estat parlant aqu\u00ed de l’art en general, no espec\u00edficament del teatre ni de la dramaturgia, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8, com he dit, tot bon art, en el fons, gira al voltant del mateix: agafar all\u00f2 que \u00e9s absolutament \u00fanic, absolutament espec\u00edfic, i fer-lo universal. Unir el particular amb el universal mitjan\u00e7ant la seva expressi\u00f3 art\u00edstica: no eliminant la seva especificitat sin\u00f3 destacant aquesta especificitat, deixant que el que \u00e9s estranger i desconegut brilli clarament.<\/p>\n\n\n\n La guerra i l’art s\u00f3n oposats, igual que la guerra i la pau s\u00f3n oposats – \u00e9s tan simple com aix\u00f2. L’art \u00e9s pau.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des de l\u2019any 1961 se celebra el Dia Mundial del Teatre per posar en valor la import\u00e0ncia de les arts esc\u00e8niques.\u00a0<\/p>\n Cada any, l’International Theatre Institute\u00a0convida una figura important del m\u00f3n de les arts esc\u00e8niques a escriure un missatge amb motiu del Dia Mundial del Teatre en qu\u00e8 comparteixi les seves reflexions sobre el teatre i la cultura de la pau. Enguany, el missatge l\u2019ha fet l\u2019escriptor i dramaturg noruec John Fosse.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3182,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-3179","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3179","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3179"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3179\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3187,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3179\/revisions\/3187"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3179"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3179"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolesteatre.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Cada persona \u00e9s \u00fanica, alhora, tamb\u00e9 semblant a cada altra persona. La nostra aparen\u00e7a visible i externa \u00e9s diferent de la de tots els altres, \u00e9s clar, i aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una cosa dins de cadascun de nosaltres que nom\u00e9s pertany a aquesta persona, que \u00e9s nom\u00e9s d\u2019aquesta persona. Podr\u00edem anomenar-ho esperit o \u00e0nima. O b\u00e9 podr\u00edem decidir de no etiquetar-ho amb paraules, simplement deixar-ho estar.<\/p>\n\n\n\n